Sil territori dalla vischnaunca dat ei aunc oz duas minieras ch'ein accessiblas. Tier las duas gruobas a Platenga ed ad Affeier setracta ei da minieras. Ella miniera dad Affeier han ins explotau digl aschinumnau crap da verrucano (ina breczia tochen il conglomerat dil temps da Perm) minerals d'irom che cuntegnan argien. Ei setracta principalmein d'argien grisch, per part ticlaus sco fins garnins el crap, ni era sco agregats pli gronds en veinas da quarz e localmein in tec barit (BaSO4).

Tschancuns sgurgnai e fastitgs d'haver mess fiug fan supponer che la miniera ei fetg veglia, probablamein dil temps medieval ni schizun dil temps da bronz. El diari dils onns 1588-1618 dil derschader da minieras Christian Gradmer da Tavau, al qual il territori da Sursaissa suttasteva da gliez temps, vegn l'emprema ga numnada ina gruoba «St. Peter» ad «Übersaxen». Ins sa denton buca dir, schebein igl ei manegiau la miniera d'irom ad Affeier ni la miniera da fier a Valata.

Il mineral da fier a Platenga semuossa sco carbonat e hidroxids da fier, aschinumnau limonit. Ils hidroxids sortan probablamein per gronda part dils carbonats da fier en dolomits e corniolas dil temps da trias, ferton ch'il limonit sorta principalmein da plattamorta pli giuvna che verrucano. Sin basa dallas construcziuns anticas eis ei tgunsch pusseivel che la miniera da fier a Valata va era anavos tochen el temps medieval. Las davosas grondas emprovas da miniera sin irom e fier han ins fatg ils onns 1806-1813, sin fier tochen ca. 1870, deplorablamein senza success economic. Entuorn igl onn 1870 han ins mess ord funcziun igl emprem il fuorn da metal a Trun e pli tard era quel a Favugn. Ella vischinonza dils minerals d'irom dad Affeier han ins saviu cumprovar a basa d'ina radioactivitad augmentada il davos temps era mineral che cuntegn uran. La concentraziun ei denton memia bassa per ina miniera.