Lungatgs

Obersàxar Titsch - romontsch sursilvan

Ils Gualsers han priu cun els els loghens colonisai in aschinumnau tudestg svizzer da muntogna originar ed unic ch'ei sesviluppaus dil vegl tudestg da scartira. En lur isolaziun e savens sco vischins dils Romontschs, han els conservau quel sur tschentaners bunamein a moda genuina. A Sursaissa ein biars nums locals e nums da cultira restai romontschs e l'influenza romontscha ei stada naven dall'entschatta avon maun. En certs plaids ei la semeglia cul romontsch claramein visibla:

Obersàxar TitschRomontsch Schriftdeutsch 
antwarischt atraviers quer
d Brantabrenta Rückentraggefäss für Milch
ds Chrapflicrefli Gebäck 
exnum exnum unbedingt 
d FurggaFurtgetta Heugabel 
dr Ggiggchic Haarknoten 
dr Ggàtzcazza Schöpfkelle 
dr Ggànacanna Spazierstock 
d Gganàschtaracanastra Heukorb 
iifaaschaenfischar einbinden 
  • ulteriurs exempels
    Obersàxar TitschRomontsch Schriftdeutsch 
    magaari magari vielleicht 
    malat malat krank 
    ds Manaaschimenaschi Haushaltung 
    ds Marandmarenda Zvieri
    dr Parisolparisol Schirm 
    Plümpa plumpa bauchige Kuhschelle
    rungga runcar roden, reuten, ausrotten
    Robi robi Hausrat 
    ds Riisbliirispli Bleistift 
    d spiinaspina Wasserhahn 
    Schlonja slogna kauen 
    d Schgàttlascatla Schachtel 
    dr Schgàlparscalper Stechbeitel 
    dr SchgarnutzScarnuz Papiersack, Plastiksack 
    dr Sigarinsigurin Waldaxt 
    dr Tretschielterschiel Lederseil 
    Tugga tucca Stichelei 
    Tschüppal tschuppel Büschel 
    Tschuggalààda tschugalata Schokolade 
    Tschinta tschenta Gürtel 
    Tschigg tschic Schwein 
    Trigga trucca Truhe 
    Trafígga trafficar eher gemächlich arbeiten
    dr Tirkaterc Mais 
    Zapii zappin Spitzhacke um Holzblöcke fortzubewegen
    dr Vartemsfurtem Voressen

La megliera avertura, il turissem, la domiciliaziun d'auters dialects svizzers e l'influenza dil lungatg da scartira sur las medias ein facturs che procuran che nies dialect vegn nivellaus resp. piarda sias atgnadads. Aschia audan ins per exempel «Bluama» enstagl «Maija», «Butter» enstagl «Britschi», «Mond» enstagl «Mààna», «Schinka» enstagl «Tschungga», «Frosch» enstagl «Hoschpal», «Kurva» enstagl «Ràngg», «woona» enstagl «hüsa», «immar» enstagl «àlbig» ni «alliwiil», «drackig» enstagl «bschissa», «grààd» enstagl «kredig». Il dialect vegn denton tgiraus dapi biars onns dall'Uniun da teater da Sursaissa che dat mintg'onn cun success in toc en «Obarsàxertitsch». Per promover il lungatg han ins era creau la broschura «Obarsàxartitisch in dr Schual» ni las publicaziuns da Pro Supersaxa (da retrer tier l'administraziun communala).

A Mundaun vegn discurriu sursilvan. Il romontsch ei sesviluppaus entras l'uniun dil latin e dil retic. Oriundamein era il territori linguistic hodiern dil romontsch colonisaus da Celts e Rets. Davart il lungatg e la veta da quels dat ei denton strusch informaziuns cumprovadas. La Rezia ei vegnida romanisada sur plirs tschentaners ed igl ei sesviluppau in niev lungatg – il romontsch.

Ils lungatgs ufficials dalla vischnaunca dad Obersaxen Mundaun ein il romontsch ed il tudestg.

 

Document  Poesia 
Paginas-web www.prosupersaxa.ch 
www.romontsch.ch 
www.vocabularisursilvan.ch 
Fontaunas  Maria Ettlin-Janka en Terra Grischuna 4/97
Rimnada da plaids da Sursaissa entras l'uniun Pro Supersaxa
www.romontsch.ch