Baselgias e capluttas

Affeier: Caplutta dalla Visitaziun da Maria

Il maletg d'altar ei vegnius creaus igl onn 1668 da Nicolao Giuliani, mo la caplutta duei esser pli veglia. Il maletg muossa la sentupada da Maria e da sia cusrina Elisabet e davostier quella da Giusep e Zaharias. Il maletg vid la preit ost ei in maletg che muossa Jesus ch'ei vegnius prius giud la crusch e schai en bratsch da sia mumma. Quei maletg ei buca signaus; Poeschel valetescha el denton sco pusseivel maletg da Giuliani.

Il retabel baroc e rural d'entuorn 1700 consista da duas petgas libras sturtigliadas e da dus pilasters, davon ils quals ein postadas las figuras da s. Pieder e da s. Gion igl evangelist. Las travs tschentadas sissu vargan entraviers sur las petgas ora. Dalla vart vegn igl altar terminaus cun frastgas d'acantus. La pietà sin il niev sochel alla preit laterala vegn attribuida agl entagliader digl altar.

Tochen 1967 fagevan ins ad Affeier ina processiun a caschun dalla Visitaziun da Maria ils 2 da fenadur. Igl onn 1999 ei la caplutta vegnida renovada exteriuramein cun daners dallas entradas dil «Piirtcheerli am Hefflifescht». Ils zenns dad oz dateschan dils onns 1881 e 1901.

Fontauna: carnet annual PSO 1985


Axastei: Caplutta da s. Ignazi

Forsa setracta ei cheu, sch'ins considerescha il vegl plan horizontal e la fuorma dallas finiastras, dalla pli veglia caplutta sin territori da Sursaissa. Poeschel lai aviert la pusseivladad ch'ei savess setractar d'in edifeci sacral digl emprem millenni. La vischinonza dil casti situass il baghetg plitost el 12avel ni 13avel tschentaner. Mo lu saveva s. Ignazi da Loyola (mira era igl altar lateral ad Egga) aunc buc esser il patrun dalla caplutta, pertgei che quel ha viviu da 1491 – 1556 ed ei vegnius declaraus sogn igl onn 1622.

Il sulet zenn porta la data 1707 e denter auter era il maletg da s. Ignazi. Ei forsa il pign altar mudest dil temps da baroc cun sias duas petgas corinticas cun capitels d'acantus ed ina sempla encurunaziun era da datar el medem temps ed aschia forsa in indezi d'ina renovaziun ni d'ina construcziun nova? Il maletg da s. Ignaz d'anno 1942 ei tenor Poeschel «moderns». Ils 2 da fenadur 1939 ei la caplutta vegnida donnegiada fermamein entras in carpun. Pér suenter la Secunda Uiara mundiala eis ella puspei vegnida renovada e consecrada da niev 1948-1949. La nova versiun digl altar deriva da Hans Bühler da Wohlen che ha malegiau e regalau igl onn 1949 il maletg d'altar hodiern tenor in original digl artist franzos D. Maillart. El muossa s. Ignazi che fa messa. Renovaziuns externas ein vegnidas fatgas ils onns 1953 e 1982.

Fontaunas: carnet annual PSO 1990, Poeschel 1942, P. Joachim Salzgeber, Nossadunnaun; G. Maissen, Acletta «Kapelle Acletta» 1992.


Bellaua: Caplutta da s. Gion Battesta

S. Gion Battesta ei in dils emprems sogns dalla baselgia cristiana ch'ei vegnius veneraus sur ils cunfins regiunals ora. Cunquei che sia fiasta ei vegnida fixada sil di dil solstezi da stad, vegn el undraus sco patrun dils pasturs e dallas muntaneras e protegia encunter malsognas, cametgs, fiug e nunfritgeivladad.

Era ad Egga ei la caplutta buca vegnida consecrada mo a s. Antoni, mobein era a s. Gion Battesta. Igl onn da construcziun dalla caplutta a Bellaua ei probablamein da datar entuorn 1730. Tochen 1901 organisavan ins mintg'onn ina processiun tier la caplutta da s. Onna a Trun. Sin via fagevan ins messa ella caplutta da s. Gion Battesta. Egl «Obersaxer Landbuch» san ins leger ch'ins ha priu igl onn 1730 la decisiun da «prender part pli stediamein» da quella processiun. Sche la construcziun dalla caplutta stat en connex cun quei onn, ei denton incert. Naven da 1901 han ins spustau la processiun tier l'atgna caplutta da s. Onna a Valata. Ella cuntegn in pign altar sempel, buca signau, che muossa sin in maletg s. Gion Battesta sco perdegader da penetienzia. Ultra dalla renovaziun cumplessiva ils onns 1956/57 han giu liug sin iniziativa da vischins a Platta ed a Bellaua adina puspei lavurs da reparaziun che han saviu vegnir finanziadas cun donaziuns. Il zenn pli grond ei vegnius culaus igl onn 1836, il pign ei buca dataus.

Fontauna: carnet annual PSO 1990


Canterdü: Caplutta da s. Valentin

Il zenn pign porta la data da 1631, denton negin indezi dil patrun dalla caplutta e savess aschia era derivar d'in auter liug. Il zenn pli grond da 1643 ei consecraus a s. Valentin e cumprova aschia che la caplutta ei vegnida construida plitost avon 1643. Igl altar rural cun duas petgas glischas e culmar segmentau duei datar d'entuorn 1670. Siu maletg muossa la mumma dallas dolurs cun siu fegl miert sut la crusch, dunnas plonschentas e s. Valentin cun in buob impediu. Ei vegn supponiu che quei maletg repicturau differentas gadas derivi dil medem pictur (Nicolao Giuliani) sco in semegliont ad Affeier. S. Valentin vegn undraus sco patrun per seproteger encunter il greufli e l'epilepsia (mira il maletg cun il buob). El era in missiunari retic da Meraun-Mais, ei morts entuorn igl onn 457, e vala era sco patrun dils amurai e sco fundatur d'ina buna lètg.

La davosa renovaziun datescha da 1969. Actualmein vegn rimnau daners per in'ulteriura renovaziun.

Fontaunas: carnet annual PSO 1983 ed O. Wimmer, «Kennzeichen und Attribute der Heiligen».


Egga: Caplutta da s. Antoni da Padua

Ina pintga caplutta antecessura ei vegnida fundada 1675 dad Antonio del Agosto cun agid dils vischins. 1716 ei la caplutta hodierna cun treis sempels altars barocs vegnida consecrada als patruns s. Gion Battesta e s. Antoni da Padua. Els ein presents en fuorma da statuas dalla vart dil culmar sigl altar grond e sco maletg sin la bandiera da processiun remarcabla. Il maletg d'altar muossa a seniester s. Antoni che legia ed a dretg s. Gion Battesta che battegia Jesus el Jordan. Quei maletg d'altar ed ils frescos sin il plantschiu sura ein dil pictur Johann Jakob Rieg, ils maletgs sin ils altars laterals da «Johanes Sepp». Igl altar lateral da vart seniastra muossa ils missiunaris, ils sogns Ignaz e Franz Xaver, igl altar da vart dretga representa papa Silvester e s. Antoni avat. S. Antoni da Padua ei il patrun dils amurai, dils consorts e dallas parturidras e vegn imploraus per anflar caussas ch'ein idas a piarder. S. Antoni avat duei gidar encunter febra, pussonzas satanicas ed epidemias da muvel (benedicziun da s. Antoni). Sil zenn da 1712, probablamein dall'emprema caplutta, anflein nus la suandonta construcziun: «Das heilige Kreuz sei mir Licht und nicht der Drache sei mein Führer». Il clutger ed il teschamber ein, sin fundament dalla ligiadira da fatschada davos il clutger, probablamein vegni construi vitier pli tard, forsa a caschun dalla cumpra dil secund zenn anno 1806. La caplutta ad Egga ei la pli gronda a Sursaissa, la suletta cun treis altars e sutgas da chor. Il 18avel tschentaner han ins vuliu construir cheu ina caplania; per motivs finanzials ed auters ei quei denton buca vegniu concediu ed ins ha preferiu s. Martin.

Suenter ch'ins ha giu dehumificau la caplutta, eis ella vegnida renovada internamein, quei vul dir ligiada giu ils onns 2001/02. Las meisas ed ils sochels d'altar ein vegni restaurai, il plantschiu da lenn sut ils bauns ei vegnius construius da niev; el chor ed el zuler han ins tschentau plattas da Val. Tochen 1973 haveva liug il secund di da rogaziun ina processiun da Meierhof ad Egga. Il di da s. Antoni (13 da zercladur) fagevan ins tochen 1968 ina processiun tochen en quei liug. Oz sesanflan dus zenns el clutger. Il pign che datescha da 1712 tucca aunc, il secund dad anno 1806 ei vegnius remplazzaus 1960 e porta l'inscripziun: «Hl. Maria bitte für uns».

Fontaunas: carnet annual PSO 1998 (ils texts latins ein vegni transscrets e translatai dil specialist da latin prof. pater H.P. Betschart).


Flond: Baselgia evangelica

El temps medieval fageva Flond ecclesiasticamein part dalla pleiv da s. Martin ensemen cun Glion, Luven e Strada. Suenter ils discuors da reformaziun ein quellas vischnauncas convertidas 1526 unanimamein alla cardientscha reformada. La separaziun da s. Martin ei succedida cumpletamein igl onn 1731 suenter che Flond disponeva dapi 1714 d'ina atgna baselgia e d'in agen plevon.

Flond possedeva tenor quei che vegn raquintau oriundamein mo ina caplutta en vischnaunca. La baselgia ei vegnida baghegiada 1713/14 dil capomeister Lorenz da Schnaus sco filiala da s. Martin. Suenter la renovaziun da 1891 ein suandadas 1934 ulteriuras mesiras da sanaziun; el rom da quellas ei era il clutger vegnius alzaus. Il fresco da preit monumental dil pictur artist Leonhard Meisser (1902 – 1977) da Cuera deriva medemamein da quei temps. Las davosas restauraziuns dateschan dils onns 1977 e 1991.


Meierhof: Baselgia parochiala da s. Pieder e s. Paul

Igl urbari dils beins imperials da 831 menziunescha gia in benefeci, ina baselgia a Sursaissa. L'emprema baselgia era consequentamein ina carolingica ch'ei vegnida remplazzada entuorn 1200 d'ina baselgia romanica. Il clutger romanic, transformaus pli tard ella part sura, ei oz aunc avon maun. Il 15avel tschentaner han ins construiu ina baselgia gotica; ils interiurs da quella ein el decuors dils onns adina puspei vegni adattai. Igl altar grond ei probablamein vegnius surprius dalla baselgia antecessura romanica ed ei tenor ils documents da consecraziun adina puspei vegnius adattaus ni transformaus. Ils altars laterals gotics ein vegni creai da niev da Strigel, Memmingen (in dad els sesanfla oz ella caplutta da s. Gieri). 1578 era s. Pieder aunc il sulet patrun-baselgia, 1643 discuora in rapport da visitaziun l'emprema gada dalla baselgia parochiala da s. Pieder e s. Paul. Quei document conferma ch'igl altar grond magnific ei aunc avon maun, ch'ils altars laterals denton ein vegni construi en stuc.

A caschun dil terribel barschament dil vitg da 1740 ei era la baselgia arsa. Igl arviul dil chor gotic ha teniu petg al fiug. Dils interiurs dalla baselgia han ins saviu salvar la Nossadunna romanica digl altar grond, che sesanfla oz dalla vart nord digl artg dil chor, e dus singuls candeliers d'aunghel barocs cun signatura.

La data 1741 ella sutga dil zenn regorda aunc alla reconstrucziun dil clutger e dalla nav e dalla construcziun d'ina caplutta laterala annexa. Treis altars barocs cun fuormas da rococo han ils construiders d'altars Anton Sigrist dil Valleis e siu scolar Placi Schmed da Mustér realisau. La scantschala ha Schmed creau. Jakob Soliva ha colurau e surdorau tut. La baselgia ei vegnida spazzada 1904, perquei ch'ella era bia memia pintga e stueva vegnir renovada. 1905 ei la nova baselgia hodierna, creada da Theodor Schnell da Ravensburg, cun ils treis altars, la scantschala ed il baun da communiun el jugendstil vegnida consecrada. In onn pli tard han ins vendiu ils treis altars vegls dil baroc e la scantschala a Schindellegi el cantun Sviz, nua ch'els ein vegni restaurai ed integrai ella baselgia nova. A caschun d'in ulteriur barschament dil vitg 1915 han ins saviu proteger la baselgia, mo il péz dil clutger ei vegnius donnegiaus.

A caschun d'ina renovaziun ed adattaziun al temps modern han ins allontanau 1972 ils altars laterals e la scantschala e curclau cun alv las picturas dalla nav. L'orgla ei vegnida remplazzada, il confessiunal ei vegnius spustaus anavos ed il crap da batten anavon. Ils tschun zenns el clutger romanic portan las datas 1740, 1743, 2 x 1852 e 1965.

Fontauna: carnet annual PSO 1995 tenor tut ils documents enconuschents.


Miraniga: Caplutta da s. Bistgaun

Tenor Nüscheler ei la caplutta vegnida construida 1668 ed igl onn 1705 han ils vischins schau realisar «mit Hilfe dieser Cabelen» las picturas muralas da Johann Jakob Rieg (mira Platenga). El chor ein cheu la Sontga Trinitad cun la rucla dil mund tipica per Rieg, la s. Margreta, s. Barla e s. Urschla, egl artg dil chor 14 misteris da rusari e vid la preit dadora digl artg l'annunziaziun dalla vart da Diu il Bab. Ella nav vesein nus ils 12 apostels, s. Gieri a cavagl e davostier ils Treis Retgs sco era igl arzaunghel Michel, s. Catrina, s. Nesa e s. Cristgina.

Da 1767 tochen 1961 ha giu liug da s. Michel (29 da settember) ina processiun a Miraniga. Igl altar baroc cun decoraziuns dil rococo ei remarcabels. Siu maletg signau ei vegnius realisaus 1688 da pader Fridolin Eggert da Mustér, in amitg patern da Rieg. El muossa s. Bistgaun (fin dil 3. tschentaner), il sogn dalla pestilenza, ligiaus vid ina plonta e tuccaus da paliats ed il cunterreformatur, cardinal Carli Borromeus (1538–1584), che vegneva era aduraus sco consolader dils malsauns dalla pestilenza. Il retabel ei pli giuvens ch'il maletg ed ei probablamein vegnius creaus pér la mesadad dil 18avel tschentaner. Certas parallelas stilisticas regordan a Placi Schmed che ha era realisau ovras ella baselgia parochiala ed a s. Martin. Las petgas sturtigliadas cun capitels d'acantus, las travs arcadas, la cartuscha da culmar circumdada d'ornaments da conchiglias cun reliev da Nossadunna sco era a seniester la statua da s. Catrina, a dretg da s. Gieri fan smarvigliar il contemplader.

1966 ein ils interiurs dalla caplutta vegni restaurai cun agid dalla Confederaziun e dil Cantun e mess sut protecziun dalla tgira da monuments. 1998 eis ei stau pusseivel da renovar exteriuramein a moda migeivla il tetg ed ils mirs grazia allas contribuziuns da benefacturs e donaturs. Ils dus zenns dateschan da 1669 e 1743.

Fontaunas: carnet annual PSO 1983 e dr. A. von Schulthess davart il pictur Rieg, 1994.


Misanenga: Caplutta da s. Giachen il vegl

Il plevon dil liug Arpagaus ha scret 1747 en circa il suandont: «La caplutta digl apostel Giachen il vegl ei vegnida fundada 1617 da Christ. Bringatzi, statalter Bringatzi, Jöry e Peter Kuoni, Hans e Martin Brunold.» Quels nums ein vegni inscrets suenter 1886 dadens sur la porta en fuorma levamein semidada. Ils descendents dils Kuonis da Misanenga han dau 1684 era in quart dils benefecis per fundar la caplania da Meierhof.

Igl apiestel Giachen il vegl era il frar digl apiestel Gion. Suenter la conquista da Gerusalem il 7avel tschentaner ein sias reliquias vegnidas a Santiago de Compostela ella Spagna dil Nord. Il pelegrinadi sin la via da s. Giachen, che finescha en quei marcau, ei daventaus ils davos onns puspei fetg attractivs. S. Giachen, che vegn representaus savens cun las conchiglias da Compostela, ina butteglia d'aua ed il fest da pelegrin, ei denter auter pia il patrun dils pelegrins e viandonts. Cheu sil maletg d'altar eis el era d'enconuscher a maun da quels attributs. Sper el sesanfla siu frar Gion igl evangelist e visavi s. Pieder. Tuts miran plein aduraziun viers Nossadunna sils nibels cun igl affon Jesus. Il maletg ei signaus cun «Johannes Christoph Guser(er) Ma(ler) 1679». Il sempel altar consista da duas petgas singulas, d'ina curnisch e d'in tetg dissolviu.

Tochen circa 1905 vegneva fatg mintg'onn il di da s. Giachen (25 da fenadur) ina processiun a Misanenga. La caplutta ei vegnida renovada ils onns 1952, 1981/82. Ils dus zenns ein vegni culai 1617.

Fontaunas: carnets annuals PSO 1990, 1996; T. Abele. «Die wohltätige Familie Kuoni von Misanenga» el Bündner Monatsblatt 1971; O. Wimmer


Platenga: Caplutta dils Treis Sogns Retgs

Tenor Nüscheler sesanflava l'emprema caplutta al vest digl uclaun. Ella era vegnida baghegiada da «Christ Jos und Baldasar Allig» anno 1593 tenor l'inscripziun digl altar vid la preit davos dalla caplutta hodierna. 1695 eis ella vegnida spustada el liug actual, probablamein pervia da prighel da bovas, ed ha survegniu in niev altar che muossa in maletg dils Treis Sogns Retgs che vegn flancaus da petgas sturtigliadas e fadetgnas dalla vit. Digl onn 1704 dateschan las picturas muralas popularas remarcablas da Johann Jakob Rieg da Cuera, burgheis d'honur da Sumvitg ed era domiciliaus leu.

Igl artist aultstimau da nies temps, Alois Carigiet, che ha habitau da 1939 tochen 1952 a Platenga ed ha baghegiau leu ina casa originala, ha priu 1942/43 enta maun il pennel ed ha restaurau las picturas sin agen quen. Cert, la caplutta dils Treis Sogns Retgs ei buc in'attracziun da renum mundial, ed ella vul era buc esser quei. Mo las picturas muralas renovadas a moda nunusitadamein professiunala dattan perdetga e fan smarvigliar nus da quei temps e quels carstgauns che savevan aunc buca leger, mobein eran cuntents ed engrazieivels per mintga maletg che intermediava ad els la ductrina cristiana. El chor anflein nus Nossadunna ed igl affon Jesus cun s. Onna, s. Urschla e s. Giusep sco era ils aunghels musicants tipics per Rieg, egl arviul ils evangelists, egl artg dil chor ils misteris da rusari, dalla vart dadora digl artg l'annunziaziun ed ils fundaturs d'uordens religius s. Ignaz e s. Francestg, vid las preits dalla nav ils 12 apostels cun lur attributs e davostier ils uestgs Martin ed Adalbert, da l'autra vart Maria Madleina e s. Catrina. Il grond dils dus zenns datescha da 1704, l'auter ei senza inscripziun.

Fontaunas: carnet annual PSO 1984 e dr. A. von Schulthess «Würdigung des Bündner Wandermalers Johann Jakob Rieg (1678–1731?) von Chur und Somvix», 1994.


Schnaggabial: Caplutta da s. Gieri

In'excavaziun archeologica igl onn 1990 ha purtau negins indezis per ina caplutta antecessura. La caplutta ei probablamein vegnida erigida l'entschatta dil 17avel tschentaner. Sin fundament da quei selai deducir ch'igl altar cun alas era gia igl onn 1643 buca pli ella baselgia parochiala (mira baselgia parochiala). Poeschel ha viu ella caplutta aunc fragments «sur la media» da picturas muralas, denter auter il patrun dalla caplutta, igl officier roman Gieri, marter entuorn 303, in dils 14 sogns gidonters e vitier la data 1651. Las picturas han buca pli saviu vegnir conservadas.

Fetg prezius ei igl altar cun alas dalla gotica tardiva che vegn descrets el document da consecraziun da 1473 per la baselgia parochiala e deriva dil luvratori Strigel a Memmingen. Las sculpturas da Maria cun igl affon denter s. Catrina cun spada e Maria Madleina cun bescla dad etg ein vegnidas creadas dad Ivo Strigel, ils maletgs sin las alas vegnan attribui sco ovra tempriva a siu fegl ni nevs Bernhard. Las alas muossan dalla vart dadens s. Barla cun calisch e s. Margreta cun crusch e drag. Las varts dadora representan s. Gion igl evangelist cun calisch da tissi e s. Gion Battesta cun il Tschut da Diu.

Ils onns 1990/91 ei la caplutta vegnida renovada endadens ed ordadora en collaboraziun cun la tgira da monuments; igl altar ei vegnius deliberaus dallas picturas nunprofessiunalas e restauraus a moda adequata. La part ch'ins ha buca saviu finanziar cun daners dalla Confederaziun, dil Cantun, dalla protecziun dalla patria e dalla baselgia cantunala, ei vegnida cuvretga cun agid da donaziuns. Tochen 1962 ha giu liug il di da s. Marcus (25 d'avrel) ina processiun dalla baselgia da caplania e dalla baselgia parochiala tochen tier la caplutta da s. Gieri. Il medem fagevan ins tochen 1974 igl emprem di da rogaziun (benedicziun dil funs). Oz vegn ei fatg la sera da s. Marcus ina processiun dalla caplutta tochen alla baselgia parochiala. Dils dus zenns da 1657 ei in vegnius reculaus 1949, l'auter 1957. Sil zenn pli grond ei aunc oz denter auter il maletg da s. Gieri visibels.

Fontaunas: carnets annuals PSO 1988, 1993, 1995, 1996; Tgira da monuments cantunala dil Grischun, altars cun alas dalla gotica tardiva.


St. Josef: Caplutta a Zwischentobel

Sin fundament dalla data a seniester sin la curnisch dil chor hodierna deva ei gia 1461 en quei liug ina caplutta. Tenor in protocol egl archiv parochial ein ils habitonts da Zwischentobel sedecidi da construir da niev e d'engrondir quella caplutta pintga e decadenta a s. Giusep. Dominico Ceresa da Roveredo ha construiu 1861 cun agid dils habitonts ils mirs, il scrinari Plazi Casanova-Wallier da Pilavarda ha surpriu las lavurs da lenn. Ses bauns cun bials ornaments ein datai cun 1862. La veglia caplutta ei buca vegnida construida dil tuttafatg da niev, sch'ins tegn quen dalla data la pli veglia.

La caplutta da s. Giusep ei la secund gronda a Sursaissa e dispona d'ina lautga. Ella ei la suletta caplutta a Zwischentobel. Il sempel altar cun pilasters corintics, finas petgas sturtigliadas e culmar triangular ei dataus cun 1862 ed ei vegnius creaus dil construider d'altars e dorader Josef Maria Regli dad Andermatt ch'ei morts a Sursaissa. Il maletg d'altar buca signaus representa la sontga famiglia cun il mat Gion Battesta. El ei probablamein vegnius creaus l'entschatta dil 18avel tschentaner e surprius dalla caplutta antecessura.

Tochen 1968 han ins fatg tier questa caplutta mintg'onn ina processiun il «di da garniala» (26 da zercladur) mintgamai da s. Martin e Meierhof per rugar per ina buna raccolta senza urezis e garniala.

Ils onns 1970/71 ei la caplutta vegnida renovada da rudien, mo pervia d'in ferm urezi cun cametgs, ha ella danovamein stuiu vegnir renovada 1974. Ils onns 2000/01 han ins ligiau giu las preits dadens e dadora, mess en in niev plantschiu da lenn sut ils bauns e tschentau plattas avon l'entrada. La renovaziun ei vegnida finanziada per gronda part cun donaziuns.

Dils dus zenns ei il grond buca dataus, il pign ei vegnius culaus 1844 e s'udeva pia gia tier la caplutta veglia.

Fontaunas: carnets annuals PSO 1990, 1996


St. Martin: Baselgia da caplania

1406 e 1475 ei documentada ina caplutta da s. Martin che ha dau il num agl uclaun. Co ella veseva ora ei buca tradiu. Naven da 1722 ha ei dau cheu plevons, ed igl onn 1738 ha igl uestg dau la lubientscha da construir ina caplania ch'exista aunc, mo ei dapi 1975 buca pli occupada. Strusch da s'imaginar ei il fatg ch'ins ha p.ex. lubiu da far battens a s. Martin pér naven da 1915.

Poeschel datescha ils altars hodierns «entuorn 1740». Quei onn ein igl uclaun da Meierhof e la baselgia parochiala daventai l'unfrenda d'in barschament. Suenter ch'el ha giu fatg ils altars da quella, ha il construider d'altars Placi Schmed viviu, tenor il cudisch da batten, aunc plirs onns a Sursaissa e vala sco scaffider dils treis altars barocs (per part d'elements vegls) e dalla scantschala embellida cun ornaments dil rococo da 1770. Per 1768 eis ei confirmau ch'il clutger dad oz ei vegnius construius da niev ed equipaus cun treis zenns (in purtava denton la data 1801). 1874 ei la nav vegnida prolungida enviers vest ed ha survegniu novas finiastras. Avon era situaus davon la baselgia in vestibul da lenn. 1913 ha la baselgia survegniu treis zenns novs.

1929/30 ei la baselgia vegnida renovada totalmein; il chor ed il plantschiu sura dalla nav ein vegni embelli cun ina pictura. A caschun dalla renovaziun 1962 han ins installau novs bauns ella nav, tablegiau il mir, integrau ina nova porta-baselgia e remplazzau il harmonium da pedals cun ina nova orgla. Tier la renovaziun «migeivla» digl onn 1997 han ins dehumificau la baselgia e ligiau giu da niev las preits interiuras ed exteriuras (il tablegiau ei vegnius allontanaus). Il plantschiu da lenn sut ils bauns ei vegnius remplazzaus, el chor, el corridor ed avon baselgia han ins tschentau plattas da Val. Ei ha dau ina nova porta, ina grunda, ina nova porta dil teschamber, in niev tetg cun paracametg, in scaldament da plantschiu ed ina nova illuminaziun. Ils altars e la scantschala ein vegni schubergiai e reparai. Ils treis zenns hodierns ein vegni consecrai 1977 ed installai el clutger.

Fontaunas: carnets annuals PSO 1991, 1992, 1997


Surcuolm: Baselgia da s. Gieri

Avon 145 onns han ils paucs e sempels habitonts da Surcuolm entschiet a baghegiar la nova baselgia. Quei ei succediu sin iniziativa e sut la direcziun dil plevon original e gagliard Gion Bistgaun Capaul.

Suenter ch'el era gia staus activs sco restauratur e patrun da construcziun a St. Ottilienberg sper Strassburg, a Lumbrein (caplutta da Nossadunna) sco era a Pasqual, ha el planisau immediat suenter l'entrada en uffeci ella pleiv da Surcuolm da construir ina nova baselgia. Pli tard ha il plevon era construiu la baselgia da Murissen. Leu ha la mort priu tuttenina il calisch, il rispli ed il marti orda maun a quei luvrer nunstunclenteivel. Sia biografia mereta da vegnir rinfrestgada da temps en temps.

Tier l'entrada en uffeci da plevon Capaul a Surcuolm existeva cheu ina caplutta da s. Gieri (patrun dil liug). Quella caplutta che datescha da 1603 era pintga, ei vegnida transformada pli tard malamein ed era buc adattada per survetschs divins. Ils 25 d'avrel 1856 (di da s. Marcus) han ins entschiet a spazzar quella caplutta e da crear plaz per in niev baghetg. Quei ch'ins ha priu per mauns quei di avon 145 onns a moda aschi curaschusa, ei vegniu ventschiu ventireivlamein grazia alla dira lavur e bia sacrifecis. Dus onns pli tard ei la nova baselgia vegnida consecrada festivamein tras igl uestg auxiliar Albert von Haller. La davosa renovaziun dalla baselgia da Surcuolm ei succedida ils onns 1977-1980 sut la direcziun dils architects Felix Schmid, Rapperswil, e dils restauraturs Ressel, Fischingen e Joos d'Andeer.


Valata: Caplutta da s. Onna

Ella ei la pli veglia caplutta aunc mantenida a Sursaissa ed ei – tenor Nüscheler che enconuscheva las notizias da plevon Arpagaus – vegnida fundada entuorn 1600 da Jakob Bleicher. La caplutta ei situada a Valata, gest sper la via da Glion-Sursaissa. Il terren s'udeva tochen 1962 als da Flond ed ei lu vegnius cumpraus.

Da 1901 tochen la mesadad dils onns 1950 fagevan ins da s. Onna (26 da fenadur) ina processiun naven dalla baselgia parochiala tochen a Valata. Tochen ca. 1965 pelegrinavan ins era da s. Barclamiu (24 d'uost) en fuorma da processiun tier quella caplutta.

Il retabel sempel, mo plascheivel, datescha probablamein circa digl onn 1700 e consista da duas petgas neidias, d'ornaments laterals da frastgas d'acantus e d'in culmar cun ina columba dil Sogn Spért el sulegl cun radis. Il maletg d'altar ch'ei buca signaus e dataus, duei tenor Poeschel derivar dalla mesadad dil 17avel tschentaner. El ei remarcabels, perquei che Maria ei representada duas gadas, da vart dretga cun Jesus en bratsch e dasperas maun en maun cun sia mumma Onna che porta Jesus en bratsch. Vitier vesan ins oradem a dretg s. Roc, il sogn dalla pestilenza, che vegn imploraus era a caschun d'autras epidemias.

1963 ei la caplutta vegnida renovada cumpletamein. Igl onn 2000 han ils vischins possibilitau renovaziuns dil tetg, dil clutger, dils zenns, etc. Ils zenns portan las datas 1743 e 1866.

Fontauna: carnet annual PSO 1983, archiv communal